Click here to send us your inquires or call (852) 36130518

GRÀFIQUES OCULTES

comisari: Jaume Pujagut - Òscar Guayabero

[versió 1.0]*

L’objectiu d’aquest catàleg i exposició, seguint la línia d’investigació de KRTU, és la patrimonialització d’un aspecte de la cultura contemporània: el disseny gràfic. El llibre i la mostra que presentem són fruit d’un treball de reflexió i de recerca en la creació gràfica més innovadora que malda per fer emergir, estudiar i donar a conèixer un conjunt d’obres que, per motius diversos, han estat “submergides” i han passat desapercebudes, o no són prou conegudes, en els estudis que s’han fet fins ara o en el que podríem anomenar “la història oficial del disseny gràfic”.
Com a punt d’inici d’aquesta investigació, partim d’un esdeveniment concret: l’exposició “4 gráficos” que es va realitzar a la Sala Gaspar, la galeria d’art més prestigiosa del moment a Barcelona (on exposaven Picasso, Miró o Tàpies), del 18 de setembre al 8 d’octubre de 1965 i que mostrava obres dels dissenyadors i il·lustradors Gervasio Gallardo, Ricard Giralt Miracle, Joan Pedragosa i Josep Pla-Narvona. (...)
El nostre sistema de treball ha estat gairebé tan atzarós com la mateixa història del disseny gràfic. Malgrat tot, hem establert la recerca sota els paràmetres següents:
Hem prestat una atenció especial a peces transgressores, ja sigui en el fons o en la forma, peces fetes buscant la complicitat del públic a qui van dirigides, peces realitzades amb mitjans limitats però que fan aportacions importants per ampliar els límits expressius i conceptuals habituals, peces que experimenten amb la tecnologia i els nous llenguatges, peces que se situen en terra de ningú, entre l’art i el disseny, peces mestisses, en les quals s’entrecreuen diferents disciplines. D’altra banda, no ens hem fixat tant en els noms, en els autors, com en l’interès concret de les peces.
Un dels paràmetres que hem tingut en compte és el de la quantitat de peces gràfiques editades i/o impreses. Ens hem allunyat de les produccions de tiratge massiu. Hem inclòs, principalment, aquells treballs amb tiratges curts o limitats i que, simètricament, han estat rebuts per un públic limitat.
Un altre criteri que ham fet servir és el del temps. Quan ens hem submergit més al fons i hem mirat cap enrera, hem robat peces gràfiques que ja tenen els seus anys i que ens han semblat interessant tornar-les a ensenyar, donar-les a conèixer a un públic jove que potser desconeixia la seva existència o, tal vegada, l’havia oblidat.

També hem afavorit allò “privat”, o “personal”, en contraposició a allò “públic”. Mentre moltes comunicacions culturals i institucionals han estat a l’abast de la societat en general, hi ha moltes peces gràfiques que han estat transitat amb una certa clandestinitat, només vistes per aquells que estaven directament implicats en el procés de creació-difusió i que, de ben segur, s’han difós en àmbits reduïts.
Hem marcat els Premis Laus (els únics premis d’àmbit estatal que recullen de forma anual i amb continuïtat els treballs de disseny gràfic des de la seva primera convocatòria, l’any 1964, fins ara) com a referen ja reconegut, com a línia de flotació visible, i ens hem capbussat per recollir la majoria de les peces per sota d’aquesta frontera que marca una certa “institucionalització” o “oficialitat”. Tot i així, en ocasions, ens hem apropiat de peces prou conegudes però que pel seu tarannà, per la tècnica utilitzada o pel seu contingut, han marcat una línia d’inflexió lluny de l’academicisme i que, fins i tot, han esdevingut model per a investigacions fèrtils.

De manera conscient, hem fugit de territori de la publicitat, perquè reson a paràmetres lògicament diferents al d’aquest estudi. De la mateixa manera trobarem poques peces vinculades amb el packaging o la identitat corporativa: la raó és que la majoria d’aquests encàrrecs, sotmesos a uns estrictes requeriments econòmics i de màrqueting, d’un esperit clarament comercial, o institucional, s’allunyen del caràcter innovador i sovint subversiu que respiren les peces escollides. (...)

Si bé l’àmbit d’actuació és el territori de Catalunya, és cert que la major part de produccions gràfiques recollides són principalment de Barcelona. Les raons són òbvies, duna banda, la quantitat de professionals que hi treballen i de l’altra, el gran nombre d’esdeveniments que cal comunicar i de moviments “alternatius” que conviuen a la ciutat, ens aboquen a un cert centralisme.(...)
Tanmateix, hem recollit peces d’arreu del Principat i, fins i tot, algunes provenen de les Illes Balears i de València, en un intent de donar ressò als moviments o grups d’activistes gràfics que han sorgit d’una forma més o menys activa durant el període d’estudi i que, sovint, han estat en contacte amb altres nuclis dels Països Catalans. (...)

Voldríem deixar clar que el resultat de la nostra recerca és tant sols una aproximació personal, naturalment subjectiva, i que, per tant, no pretén marcar una catalogació del que és bo deixant fora el que no ho és. L’objectiu principal és recuperar peces que ens atrauen, que ens han aportat informació i que ens diverteixen. I que, alhora, en la majoria dels casos, no han estat presents en les grans exposicions sobre disseny gràfic que s’han fet al nostre país. Esperem que per vosaltres també sigui una eina útil per redescobrir treballs, autors i tendències.

*extracte del text que serveix de presentació al catàleg de l’exposició Gràfiques Ocultes, una exposició itinerant que va viatjar per les quatre capitals catalanes i que va inaugurar l’Any del Disseny 2003.
GRÀFIQUES OCULTES

visitar l'exposició

© fundació comunicació gràfica
® el copyright de les obres és dels seus respectius autors