Click here to send us your inquires or call (852) 36130518

PETIT MANIFEST PER UN CENTRE-MUSEU DEL DISSENY GRÀFIC A BARCELONA

25.02.2004

Per què cal un Centre-Museu del Disseny Gràfic i la Comunicació Visual?

Pel nostre patrimoni

Barcelona com a centre i Catalunya per extensió, han estat i són un referent constant en la comunicació gràfica. La seva influència és ben evident en l’àmbit estatal i a l’entorn internacional.

Des de la tradició cartellista, que arrenca amb el Noucentisme, o les publicacions del moviment popular del Viutcentisme, fins a l’esclat del disseny en els vuitanta, passant per la gràfica política de la Segona República o dels anys setanta, i la intensa relació del disseny gràfic amb la cultura, amb constants col·laboracions d’artistes plàstics i influències com la del Racionalisme o l’Art Conceptual, Barcelona és un cas paradigmàtic del que la societat civil és capaç d’endegar per si mateixa.

L’aportació de les institucions públiques es fa evident amb l’entrada de la democràcia, acompanyats per un reconeixement per part de la indústria i, per tant, per una utilització intel·ligent del disseny.

Tot plegat ha creat un patrimoni ric però dispers, que corre el risc de perdre’s. Un patrimoni propi que fa de Catalunya un lloc privilegat i únic en tot l’Estat. Un patrimoni que ens diferencia i ens col·loca al capdavant de les ciutats europees acollint un Centre-Museu d’aquestes característiques.

Pel nostre potencial de futur

D’altra banda, Barcelona és un centre neuràlgic de creació gràfica, amb una gran quantitat d’estudis molt actius, i un fet diferencial de la resta del país, que és tenir una desena d’escoles, algunes d’elles de gran prestigi internacional.

Per aquest fet la ciutat està en condicions de poder explicar què és aquesta professió i de crear un centre on s’especuli, s’investigui i es proposin nous camins, noves vies de creació. Aquest tret carasterístic de Barcelona es farà palès internacionalment mitjançant un ens reconegut com és un Centre-Museu.

Perquè ningú no se n’ocupa

Al llarg del segle XX els museus d’art més compromesos amb la contemporaneïtat han inclòs la fotografia, el disseny i l’arquitectura a les seves col·leccions i exposicions. El cas del MOMA va marcar una pauta en aquesta direcció.

A Barcelona ciutat, el MACBA hauria d’assumir aquestes noves arts, però de moment no ha fet una aposta clara en aquest sentit. Analitzant els programes dels darrers anys, sembla que el MACBA ha assumit l’arquitectura, mentre que el MNAC ja fa temps que esta dedicant molts recursos a la fotografia i se’n vol fer valedor.

El Museu de les Arts Decoratives ha fet una tasca de difusió i recerca en l’entorn del Disseny d’Objectes, principalment de mobiliari, però, fins al moment, no ha incorporat la gràfica en les seves col·leccions.

Tanmateix hi ha importants col·leccions públiques i privades centrades en diversos aspectes del disseny.

Ara tenim la oportunitat d’iniciar una bona col·lecció del Disseny Gràfic en l’entorn del futur Museu del Disseny de Barcelona.


Quin Centre-Museu volem?

En primer lloc cal definir clarament que estem parlant exclusivament del Museu del Disseny Gràfic i la Comunicació Visual, perquè aquest és el territori que coneixem i en el que treballem.
Tanmateix el territori natural del nostre projecte és formar part d’un equipament més ampli, que treballi en un panorama més global sobre la cultura del projecte, agrupant les diferents disciplines del Disseny. Aquest Centre-Museu genèric donarà visibilitat a cadascuna de les àrees creatives, estudiant alhora la sinergies entre elles.

Un Centre-Museu que compti amb un fons documental, directament i indirectament, fons propis i acords amb fons ja existents tant privats com públics. Això permet, a banda d’assegurar la patrimonialitat del legat gràfic, crear un circuit d’intercanvis amb Museus d’arreu del món. El Centre-Museu ha de desenvolupar una tasca de conservació, estudi i exhibició d’uns fons propis

Alhora, que centra la seva activitat, no solament en mostrar el fons, sinó en generar discurs, és a dir, investigar, especular, etc. Un centre on es possible la consulta, la recerca i fins i tot el taller pràctic. Un veritable laboratori que, sense entrar en conflicte amb les escoles, faci una tasca de divulgació, pedagogia i investigació.

Un espai que construeix mecanismes de detecció de canvis, que ofereix facilitats a expressions més propositives que vinculants, per poder reconèixer els llenguatges més lúcids i innovadors del nostre context.



Claret Serrahima
President
Fundació Comunicació Gràfica

PER UN DISSENY NARRATIU

23.02.2004

El disseny gràfic te la capacitat de comunicar més enllà del missatge motiu de la peça gràfica concreta.
El disseny és una eina narrativa tant o més eficaç com o pot ser la literatura.
Accepta-ho d’una vegada: Tu no treballes amb formes, colors, símbols, tipografies o funcions, tu treballes amb idees.
Sovint el client, al que se li ha d’oferir un servei adequat i eficaç, pot ser un excusa per comunicar-nos amb els usuaris.
Fuig del disseny epidèrmic que et demana el mercat.
El mercat no existeix, es crea cada dia.
El primer que t’has de plantejar al crear qualsevol cosa és si tens alguna a dir.
Si no tens res a dir dedicat al marketing però deixa de dissenyar.
La innovació i la originalitat no son un fi en si mateixes sinó uns mecanismes per comunicar.
No sacralitzis la originalitat. En la versió també hi és la novetat.
La creativitat no és matèria mística, tant sols és una eina de treball.
Si ens dediquem a conjugar imatges ja existents, la nostra aportació està més en el discurs que en la forma.
Crear una imatge és, hores d’ara, desfer-ne un altre.
La innovació sense narrativa ens porta a la banalitat i el consumisme visual.
El soroll visual de l’imaginari col·lectiu és també responsabilitat dels dissenyadors.
Tot està inventat però no tot està dit, hem de comunicar per aportar quelcom de nou a l’usuari.
Ens cal deixar de ser únicament estètics per esdevenir ètics.
La bellesa no es excusa per a crear un nou objecte perquè es endèmica, epidèrmica i caduca.
La tecnologia no pot ser motiu d’altre cosa que d’experimentació com a eina, no com a finalitat per si sola.
Els llenguatges tecnològics tenen la seva pròpia narrativa i per tant no s’adapten a tots els missatges.
Sovint la cultura digital s’ha deixat fascinar per imatges buides de contingut.
Si el que t’agrada son els efectes especials fes-te informàtic.
El dissenyador es un comunicador no un decorador de pixels.
Busca imatges que t’apropin a una realitat sensible per sobre una imposada realitat virtual.
Les classificacions creatives no poden ser estanques.
En el flux entre disciplines apareix la sorpresa, allò nou, multiplicant la seva capacitat narrativa.
La frontera entre l’art i el disseny es més difusa quan millor es el dissenyador.
De les sinergies entre disciplines apareix la indisciplina.
La indisciplina ens allunya de tendències, dogmes, normes, etc., i ens ajuda a centrar-nos en la part important de la creació, el missatge.
La llibertat creativa comença per desaprendre tot allò que em après.



Oscar Guayabero
Curador-Comissari
Any del Disseny 2003

© fundació comunicació gràfica
® el copyright de les obres és dels seus respectius autors