PETIT MANIFEST PER UN CENTRE-MUSEU DEL DISSENY GRÀFIC A BARCELONA25.02.2004 Per què cal un Centre-Museu del Disseny Gràfic i la Comunicació Visual?Pel nostre patrimoni Barcelona com a centre i Catalunya per extensió, han estat i són un referent constant en la comunicació gràfica. La seva influència és ben evident en l’àmbit estatal i a l’entorn internacional. Des de la tradició cartellista, que arrenca amb el Noucentisme, o les publicacions del moviment popular del Viutcentisme, fins a l’esclat del disseny en els vuitanta, passant per la gràfica política de la Segona República o dels anys setanta, i la intensa relació del disseny gràfic amb la cultura, amb constants col·laboracions d’artistes plàstics i influències com la del Racionalisme o l’Art Conceptual, Barcelona és un cas paradigmàtic del que la societat civil és capaç d’endegar per si mateixa. L’aportació de les institucions públiques es fa evident amb l’entrada de la democràcia, acompanyats per un reconeixement per part de la indústria i, per tant, per una utilització intel·ligent del disseny. Tot plegat ha creat un patrimoni ric però dispers, que corre el risc de perdre’s. Un patrimoni propi que fa de Catalunya un lloc privilegat i únic en tot l’Estat. Un patrimoni que ens diferencia i ens col·loca al capdavant de les ciutats europees acollint un Centre-Museu d’aquestes característiques. Pel nostre potencial de futur D’altra banda, Barcelona és un centre neuràlgic de creació gràfica, amb una gran quantitat d’estudis molt actius, i un fet diferencial de la resta del país, que és tenir una desena d’escoles, algunes d’elles de gran prestigi internacional. Per aquest fet la ciutat està en condicions de poder explicar què és aquesta professió i de crear un centre on s’especuli, s’investigui i es proposin nous camins, noves vies de creació. Aquest tret carasterístic de Barcelona es farà palès internacionalment mitjançant un ens reconegut com és un Centre-Museu. Perquè ningú no se n’ocupa Al llarg del segle XX els museus d’art més compromesos amb la contemporaneïtat han inclòs la fotografia, el disseny i l’arquitectura a les seves col·leccions i exposicions. El cas del MOMA va marcar una pauta en aquesta direcció. A Barcelona ciutat, el MACBA hauria d’assumir aquestes noves arts, però de moment no ha fet una aposta clara en aquest sentit. Analitzant els programes dels darrers anys, sembla que el MACBA ha assumit l’arquitectura, mentre que el MNAC ja fa temps que esta dedicant molts recursos a la fotografia i se’n vol fer valedor. El Museu de les Arts Decoratives ha fet una tasca de difusió i recerca en l’entorn del Disseny d’Objectes, principalment de mobiliari, però, fins al moment, no ha incorporat la gràfica en les seves col·leccions. Tanmateix hi ha importants col·leccions públiques i privades centrades en diversos aspectes del disseny. Ara tenim la oportunitat d’iniciar una bona col·lecció del Disseny Gràfic en l’entorn del futur Museu del Disseny de Barcelona. Quin Centre-Museu volem? En primer lloc cal definir clarament que estem parlant exclusivament del Museu del Disseny Gràfic i la Comunicació Visual, perquè aquest és el territori que coneixem i en el que treballem. Tanmateix el territori natural del nostre projecte és formar part d’un equipament més ampli, que treballi en un panorama més global sobre la cultura del projecte, agrupant les diferents disciplines del Disseny. Aquest Centre-Museu genèric donarà visibilitat a cadascuna de les àrees creatives, estudiant alhora la sinergies entre elles. Un Centre-Museu que compti amb un fons documental, directament i indirectament, fons propis i acords amb fons ja existents tant privats com públics. Això permet, a banda d’assegurar la patrimonialitat del legat gràfic, crear un circuit d’intercanvis amb Museus d’arreu del món. El Centre-Museu ha de desenvolupar una tasca de conservació, estudi i exhibició d’uns fons propis Alhora, que centra la seva activitat, no solament en mostrar el fons, sinó en generar discurs, és a dir, investigar, especular, etc. Un centre on es possible la consulta, la recerca i fins i tot el taller pràctic. Un veritable laboratori que, sense entrar en conflicte amb les escoles, faci una tasca de divulgació, pedagogia i investigació. Un espai que construeix mecanismes de detecció de canvis, que ofereix facilitats a expressions més propositives que vinculants, per poder reconèixer els llenguatges més lúcids i innovadors del nostre context.  Claret Serrahima President Fundació Comunicació Gràfica |
© fundació comunicació gràfica
® el copyright de les obres és dels seus respectius autors