PER UN DISSENY NARRATIU

23.02.2004

El disseny gràfic te la capacitat de comunicar més enllà del missatge motiu de la peça gràfica concreta.
El disseny és una eina narrativa tant o més eficaç com o pot ser la literatura.
Accepta-ho d’una vegada: Tu no treballes amb formes, colors, símbols, tipografies o funcions, tu treballes amb idees.
Sovint el client, al que se li ha d’oferir un servei adequat i eficaç, pot ser un excusa per comunicar-nos amb els usuaris.
Fuig del disseny epidèrmic que et demana el mercat.
El mercat no existeix, es crea cada dia.
El primer que t’has de plantejar al crear qualsevol cosa és si tens alguna a dir.
Si no tens res a dir dedicat al marketing però deixa de dissenyar.
La innovació i la originalitat no son un fi en si mateixes sinó uns mecanismes per comunicar.
No sacralitzis la originalitat. En la versió també hi és la novetat.
La creativitat no és matèria mística, tant sols és una eina de treball.
Si ens dediquem a conjugar imatges ja existents, la nostra aportació està més en el discurs que en la forma.
Crear una imatge és, hores d’ara, desfer-ne un altre.
La innovació sense narrativa ens porta a la banalitat i el consumisme visual.
El soroll visual de l’imaginari col·lectiu és també responsabilitat dels dissenyadors.
Tot està inventat però no tot està dit, hem de comunicar per aportar quelcom de nou a l’usuari.
Ens cal deixar de ser únicament estètics per esdevenir ètics.
La bellesa no es excusa per a crear un nou objecte perquè es endèmica, epidèrmica i caduca.
La tecnologia no pot ser motiu d’altre cosa que d’experimentació com a eina, no com a finalitat per si sola.
Els llenguatges tecnològics tenen la seva pròpia narrativa i per tant no s’adapten a tots els missatges.
Sovint la cultura digital s’ha deixat fascinar per imatges buides de contingut.
Si el que t’agrada son els efectes especials fes-te informàtic.
El dissenyador es un comunicador no un decorador de pixels.
Busca imatges que t’apropin a una realitat sensible per sobre una imposada realitat virtual.
Les classificacions creatives no poden ser estanques.
En el flux entre disciplines apareix la sorpresa, allò nou, multiplicant la seva capacitat narrativa.
La frontera entre l’art i el disseny es més difusa quan millor es el dissenyador.
De les sinergies entre disciplines apareix la indisciplina.
La indisciplina ens allunya de tendències, dogmes, normes, etc., i ens ajuda a centrar-nos en la part important de la creació, el missatge.
La llibertat creativa comença per desaprendre tot allò que em après.



Oscar Guayabero
Curador-Comissari
Any del Disseny 2003

© fundació comunicació gràfica
® el copyright de les obres és dels seus respectius autors