Buscar en el fons d'obres

MANIFEST INCOMPLET PER AL CREIXEMENT

01.11.1998

1. Deixa que els successos et canviïn.
Tens que desitjar créixer. Créixer no quelcom que et passa a tu. Tu ho produeixes, ho vius.
Requisits per créixer: estar obert a experimentar i deixar que els successos et canviïn.

2. Oblidat del que es bo
El que és bo és ja allò conegut.
El que bo és allò en el que tots estem d’acord. Créixer no és necessàriament bo.
Créixer es explorar, el que ens pot o no ens pot conduir a allò que estem buscant. Si t’enganxes a allò que és bo mai tindràs un bon creixement.

3. El procés és més important que el resultat
Quan el resultat condiciona el procés, només arribarem allà on ja hem estat.
Si el procés condueix al resultat, pot ser que no sabem on anem, però sabrem que volem arribar-hi.

4. Estima els teus experiments (com s’estima a un fill lleig)
La alegria és el mecanisme de creixement. Explota la llibertat d’interpretar els teus treballs com a experiments, reiteracions, temptatives, proves i errors. Pren-t’ho amb calma i permet l’alegria d’equivocar-te cada dia.

5. Profunditza
Quan més profunditzis més possibilitats tens de descobrir alguna cosa de valor.

6. Captura els accidents
La resposta equivocada és la resposta correcte en la recerca d’una veritat diferent.
Col·lecciona les respostes equivocades com a part del procés. Fes-te preguntes insòlites.

7. Estudi/estudia
Un estudi és un lloc per a estudiar. Utilitza les necessitats de la producció com una excusa per a estudiar. Tothom en sortirà guanyant.

8. Deambula
Preguntat sense descans. Explota el teu voltant. No facis judicis i retarda qualsevol crítica.

9. Comença a qualsevol lloc
John Cage deia que no saber per on començar és una forma de paràlisis. El seu consell era: comença a qualsevol lloc.

10. Tothom és un líder
El creixement passa. Quan ho fa, deixa’l emergir. Aprèn a seguir-lo quan te sentit. Deixa que qualsevol dirigeixi.

11. Conrea idees. Edita aplicacions
Les idees necessiten un entorn dinàmic, fluït i generós per a desenvolupar-se. Les aplicacions, en canvi es beneficien d’un rigor crític. Produeix gran quantitat d’idees per aplicar-les.

12. Mou-te
El mercat i el seu entorn tendeixen a reafirmar l’èxit. Resisteix-te. Deixa que l’error i el canvi siguin part del teu treball.

13. Relenteix
Desincronitza’t dels horaris establerts i les oportunitats sorprenents es presentaran soles.

14. No siguis cool
Allò que és cool és la por conservadora vestida de negre. Allibera’t d’aquest tipus de limitacions.

15. Pregunta coses estúpides
El creixement funciona gràcies al desig i a la innocència. Fixa’t en la resposta, no en la pregunta. Imagina poder aprendre durant tota la vida amb la curiositat d’un nen.

16. Col·labora
L’espai entre la gent que treballa junta és ple de conflictes, friccions, disputes, alegries, delícies i un gran potencial creatiu.

17. --------------------------
És en blanc intencionadament. Deixa espai per a les idees que encara no has tingut i les idees dels altres.

18. Queda’t fins tard
Quan has anat massa lluny, t’has passat de voltes, has treballat dur i estàs lluny de la resta del món passen coses entranyes. Aprofita-les.

19. Treballa la metàfora
Cada cosa te la capacitat de servir per alguna cosa més de pel que sembla. Treballa les seves possibilitats.

20. El temps és genètic
El avui és l’infant del ahir i el pare del demà. El treball que fas avui influirà en el teu futur. Ves en compte al arriscar-te.

21. Repeteix-te
Si t’agrada, torna a fer-ho. Si no t’agrada torna a fer-ho.

22. Construeix les teves pròpies eines
Per a poder fer peces úniques converteix en híbrides les teves eines. Fins i tot la més simple pot portar-te a nous camins d’exploració. Recorda, les eines amplifiquen les teves capacitats així que, fins i tot una petita pot produir grans diferencies.

23. Recolza’t en algú altre
Pots viatjar més lluny portat per les troballes dels que van estar abans que tu. Y la vista és molt millor.

24. Compte amb el Software!
El problema del software és que tothom el te.

25. No netegis la teva taula
Pel matí pots trobar allò que no vas veure anit.

26. No discuteixis.
No ho facis. No és bo per tu.

27. Llegeix només les pàgines de la esquerra.
Marshall McLuhan ho va dir: disminuint la informació deixem lloc pel que ell anomenava el nostre spaguetti.

28. Crea noves paraules, estén el lèxic.
Les noves situacions demanen una nova forma de pensar. El pensament demana noves formes d’expressió. L’expressió genera nova situacions.

29. La creativitat no depèn dels invents.
Oblida la tecnologia. Pensa amb la ment.

30. Organització-llibertat
Les veritables innovacions de disseny o en qualsevol altre camp, passen dins d’un context. Aquest context acostuma a ser alguna forma d’empresa dirigida corporativament. Frank Gerhy, per exemple, va ser capaç de realitzar el Guggenheim de Bilbao, perquè el seu estudi el va poder desenvolupar dins dels pressupostos. El mite de la separació entre creatius i tècnics és allò que anomena Leonar Cohen “un encantador artefacte del passat”.

31. No demanis préstecs
Un cop més, un consell de Frank Gerhy. Mantenint el control financer mantindrem el control creatiu. No és exactament un principi científic, però sorprèn el que costa mantenir-ho i quants no se n’han sortit.

32. Escolta amb atenció
Cada col·laborador que entra en la nostra òrbita porta amb ell un món més estrany i complex del que podríem arribar a imaginar. Escoltant els detalls i les subtileses de les seves necessitats, desigs i ambicions, recollirem el seu món en el nostre.
Cap party tornarà a ser igual.

33. Imita
No et preocupis per fer-ho. Procura apropar-te tant com puguis. Mai ho aconseguiràs del tot i la diferencia pot ser veritablement notable.

34. Comet errors ràpidament
No és una idea meva. La vaig robar. Crec que es d’Andy Grove.

35. Taral·leja
Quan oblidis les paraules, fes el que feia Ella Fitzegarld: Hi ha alguna cosa més... no paraules.

36. Trenca-ho, allarga-ho, doblega-ho, estrenyeu-ho, quartege-ho, corba-ho.

37. Explora els marges
Les grans llibertats existeixen quan evitem córrer al darrera de la tecnologia. No podem trobar els marges perquè els tenim sota dels nostres peus. Mira de seguir utilitzant els vells equips, encara que obsolets pels cicles econòmics, encara són potents.

38. Pauses per al cafè, passejades en cotxe, descansos.
El creixement acostuma a passar fora dels llocs on ho intentem, en el espais intermedis, allò que el Dr. Seuss anomena “la sala d’espera”. Hans Ulrich Obrist, un comissari d’exposicions de París, en una ocasió va organitzar una conferència d’art i ciència amb tota la infrastructura d’una conferència: les festes, encontres, dinars, recepcions a l’aeroport, etc., però sense la conferència. Sembla que va tenir molt d’èxit i van fructificar nombroses col·laboracions.

39. Viatja
L’ample de banda del món és superior al del teu televisor, o internet o fins i tot al de un entorn simulat per ordinador a temps real, totalment interactiu i en 3D.

40. Evita els camps. Salta les tanques.
Les fronteres estrictes i els règims reguladors són intents de controlar la vida creativa lliure. Són, freqüentment, esforços incomprensibles per controlar el que són processos complexes, múltiples i evolutius. El nostre treball és saltar les tanques i creuar els camps.

41. Riu
Les persones que visiten el nostre estudi comenten amb freqüència el molt que riem. Des de que me n’he adonat, ho utilitzo com a baròmetre del confort que tenim.

42. Recorda
EL creixement només és possible com a resultat de la història. Sense la memòria la innovació és merament una novetat. La història li dona una direcció al creixement. Però la memòria mai és perfecte. Cada memòria és una imatge degradada o mesclada de moments o successos previs. Això és el que ens fa conscients de la seva qualitat com a passat i no com a present. El que significa que cada memòria és nova, una reconstrucció parcial del seu origen, i com a tal potent per a créixer per si mateixa.

43. Poder per a la gent
El joc només és pot donar quan la gent sent que te el control de les seves vides. No podem ser agents de la llibertat sinó som lliures.


El 1998, alhora que el seu estudi creixia i canviava, a Bruce Mau se li demanava que contribuís en una publicació literària a Toronto. El resultat és el manifest incomplet: una articulació de preguntes al voltant de com funciona l'estudi, o hauria de funcionar, així com les pròpies creences de Bruce, motivacions i estratègies.



Aquest manifest fou llegit per Bruce Mau al Netherlands Design Institute el Novembre de 1998.

© fundació comunicació gràfica
® el copyright de les obres és dels seus respectius autors